11.1. Novel·la de cavalleries i Novel·la cavalleresca

A mitjan segle XII sorgeix a França un nou gènere literari que s’aparta de les tècniques orals dels joglars ( les anomenades Cançons de gesta) i es centra en les possibilitats narratives i estructurals que ofereix l’escriptura. Aquestes obres es llegien, normalment en veu alta, davant d’un auditori cortesà ( es tracta d’una literatura classista adreçada als nobles cavallers i als clergues integrats a la cort).

Els únics elements que aquest nou gènere mantindrà de la literatura èpica seran la forma versificada ( octosíl·lab apariat) i el protagonisme dels herois. Aquests herois i els fets dels quals són protagonistes seran, però, ficticis ( no pertanyen, per tant, a la història).

El tema bàsic dels anomenats romans cortesos serà el que s’anomena matèria de Bretanya: el rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. L’autor més conegut és Crétien de Troyes ( s. XII)

PRECEDENTS EN PROSA ( NOVEL·LA DE CAVALLERIES) : Tristany e Isolda

 Ja en el segle XIII, es va fer evident la incompatibilitat entre la forma versificada i la recerca d’un to versemblant: hi ha una voluntat cada vegada més marcada que la ficció sembli realitat històrica. Aquest tipus de novel·la, que la literatura castellana anomenarà de caballerías té un rerefons fantàstic ( ús d’elements inversemblants com dracs, gegants, cavallers de força desmesurada...), se situa en una geografia exòtica i inexistent i en un temps intemporal.

Enfront de la literatura èpica, que s’identificava en un país concret, la novel·la de cavalleries o llibre de cavalleries té un caràcter més internacional ( com la literatura trobadoresca) perquè exposa els ideals de la classe cavalleresca i, alhora, supleix les mancances d’un estament cada vegada més qüestionat ( la cavalleria perd protagonisme en una societat dominada per una burgesia comercial més pacífica).

 http://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la_de_cavalleries

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA : Tirant Lo Blanch

És un gènere narratiu un prosa, amb un heroi de ficció. Aquest heroi és un cavaller errant, a la recerca d’aventures, que personifica l’ideal cavalleresc i que té com a principals qualitats la fidelitat, el menyspreu al sofriment i a la mort i l’anhel de glòria. És defensor a ultrança no només de la fe, del seu senyor i de la seva dama sinó també de les vídues, de les donzelles, dels orfes i dels febles. Destaca també per la seva magnanimitat ( gran valor) davant el vençut, l’indefens i l’humiliat.

Com a diferències bàsiques entre les novel·les de cavalleries o llibres de cavalleries tradicionals ( Tristany e Isolda) i les novel·les cavalleresques catalana ( Torant lo Blanch i Curial e Güelfa) hem d’esmentar:

·         Els protagonistes no són cavallers que visquin en un passat llunyà, sinó de l’època en què les novel·les van ser escrites.

·         Aquests cavallers realitzen empreses en les quals hauria pogut participar qualsevol cavaller del seu temps.

·         Se situen en una geografia real i coneguda ( fins i tot a vegades s’esmenten personatges històrics de l’època).

·         Són herois forts i valents, però sense arribar a l’exageració fabulosa  ( són valents i forts, però dins d’una mesura humana).

·         Els obstacles que han de vèncer no són mai fantàstics ( com en el món artúric), sinó de dimensions reals, fet que accentua la versemblança del relat.

·         La seva dsetressa no és deguda a cap filtre o poder màgic sinó a la seva valentia i astúcia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la_cavalleresca